JACIMENT ARQUEOLÒGIC D’EMPÚRIES
Porta d’entrada de la cultura grega i romana a la península Ibèrica, Empúries és un jaciment excepcional, on conviuen les restes d’una ciutat grega, l’enclavament colonial d’Empòrion, amb les d’una ciutat romana, l’antiga Emporiae, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un antic campament militar romà.
El jaciment d’Empúries es troba al municipi de l’Escala, davant del mar, al sud de la badia de Roses, i ha estat qualificat per la UNESCO com un dels més bonics del món. Durant la visita podreu trepitjar els carrers de les ciutats grega i romana, delectar-vos amb els mosaics que decoraven els terres de les cases benestants o demanar un desig al déu Esculapi, que vetllava per la salut dels emporitans.
Un petit museu mostra una selecció dels objectes trobats durant les excavacions, testimonis de la vida a la ciutat: joguines infantils, joies i estris personals i domèstics, pintures…
Cada any s’excava i surten a la llum nous tresors que ajuden a construir el relat històric. Les restes que s’hi veuen tenen aproximadament 2000 anys d’història.
Ciutat grega
Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea s’establiren sobre un petit promontori estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis. Un promontori, a més, ocupat ja des del bronze final i la primera edat del ferro per una població indígena que havia mantingut contactes amb el comerç fenici.
Poc temps més tard de l’establiment grec a la Palaia Polis, els emporitans crearen un nou nucli urbà immediatament al sud de la badia natural, garantint el control de les instal·lacions portuàries. Aquest nou assentament, ubicat a l’est d’una de les elevacions que s’aixecaven a l’entorn de les maresmes que delimitaven l’antiga línea de costa és el que es coneix amb el nom de Neàpolis (ciutat nova), denominació atorgada per J. Puig i Cadafalch.
La ciutat grega d’Emporion, amb els nuclis de la Palaia Polis i de la Neàpolis, va desenvolupar la seva activitat urbana d’ençà el segle VI aC fins a la presència romana l’any 218 aC, quan el port emporità és utilitzat com a punt d’entrada a la península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l’exèrcit cartaginès.
Ciutat romana
El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l’embrió d’una nova ciutat, creada a principis del segle I aC. En època de l’emperador August, les ciutats grega i romana es van unir física i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.
Mentre Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del segle III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d’Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l’Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l’àrea nord de la Neàpolis, on trobem les restes d’una capella funerària.
Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), Empúries fou capital del comtat carolingi d’Empúries i posteriorment capital del comtat medieval d’Empúries fins el segle XI, moment en què el comte trasllada la capital a Castelló. A partir d’aquell moment, Empúries es convertí en un petit nucli de pescadors que el segle XVI funden la vila de l’Escala.
