CONJUNT MEDIEVAL DE PERATALLADA
Peratallada, situat a la província de Girona, a mig camí de Barcelona i de la frontera francesa, al cor de l’Empordà i a pocs quilòmetres de la Costa Brava.
A banda dels seus atractius arquitectònics i històrics, la vila és reconeguda per la seva important oferta artesanal i sobretot gastronòmica. Els carrerons del nucli són plens de nombrosos i suggestius restaurants de tota mena, que ofereixen el complement idoni a una visita al poble.
La vila conserva encara la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça de Les Voltes, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d’estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d’arquitectura popular. Sobre murs més antics, s’hi mantenen encara habitatges característics dels segles XVI. La vivenda tradicional de Peratallada sol tenir els baixos recoberts amb voltes de pedra, destinats a magatzems i cellers, mentre la planta superior es dedica a habitacle.
El topònim Petra scissa o Petra tallada està documentat, segons sembla, partir del segle X.
L’església de Sant Esteve
Temple romànic de dues naus capçades a llevant per absis semicirculars, construït amb aparell de grans carreus escairats. A la façana hi destaca la portada, d’un arc de mig punt adovellat, resseguit per motllures, el senzill rosetó i tres mènsules que potser sostenien bigues d’un pòrtic desaparegut. L’obra romànica ha sofert diverses alteracions tardanes, cosa que resta palesa sobretot a l’interior. La nau de migdia té la volta apuntada amb tres arcs torals; a la de tramuntana la volta és seguida amb un tram de canó i un altre apuntat.
Actualment l’interior de l’edifici no és visitable.
El Castell-Palau
El nucli fortificat o defensiu, és a dir, el castell pròpiament dit, és encimbellat dalt d’un enorme basament de roca natural, tallat artificialment per donar-li verticalitat.
La planta esquemàtica del castell respon al tipus de fortalesa d’època alt-medieval, molt corrent en temps carolingis. Malgrat tot, l’estructura arquitectònica existent avui és fruit de reconstruccions més tardanes. Es pot considerar obra romànica (s.XI-XII) com bona part del recinte murat, que evidencia encara reformes posteriors. Les restes de poblament antic, anterior als edificis medievals que subsisteixen, es rastregen al nucli fortificat, però també als seus peus: al pati posterior del palau i sota d’aquests. Hi destaquen diversos fonament i una gran profusió de cavitats i solcs tallats a la roca del sòl.
