CASTELL DEL MONTGRÍ
Necessitareu calçat de muntanya, aigua i algun barret si el dia es preveu assolellat, per a pujar fins al Castell del Montgrí. Visible des de molts punts de l’Empordà i assentat sobre una muntanya rocosa que no es troba a gaires quilòmetres del mar que banya la Costa Brava. Aprofitant que la tenim a prop ens podem acostar fins a l’ermita de Santa Caterina, un altre edifici emblemàtic dins el terme de Torroella de Mongrí.
És a aquest municipi, Torroella de Montgrí, on ens hem de dirigir per a iniciar la caminada. Anar a peu és l’única manera de pujar dalt del castell. No es tracta d’una excursió difícil, és apta per a tot aquell que es valgui per sí sol i a més a més no té pèrdua. La durada dependrà de l’estona que gaudiu de la vista des de les torres del castell i mirant el paisatge, o a les dependències de Santa Caterina, però calculeu poc més de dues hores.
Camí de peregrinatge
Hem d’anar seguint les fites en paral·lel de color vermell i blanc. El primer tram, el camí és senzill i ample. El pendent és quasi imperceptible, si bé, quan ens girem, ja podem començar a veure la plana empordanesa amb el Ter travessant-la quan el riu enfila el seu darrer tram, i el campanar inacabat de l’església parroquial de Sant Genís. La majestuositat de la parròquia mostra la importància que tenia la vila segles enrere; l’església és sòbria però d’aspecte contundent, i queda tota ella com elevada per damunt dels habitatges. Es va començar a construir l’any 1306 al damunt d’una altra ja existent, i es va consagrar tres segles més tard, el 1609. Fins fa poc l’església acollia el prestigiós Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, però el flamant Espai Ter, que fa d’auditori, de teatre, i d’espai firal i de congressos, li ha tret el protagonisme de l’anual cita estiuenca.
Amb aquesta mirada a l’església des de la llunyania no hem deixat de parlar del massís en el qual ens trobem, ja que la pedra per alçar el temple va ser extreta del Montgrí.
Continuem caminant i aviat ens adonem que ens trobem en un camí de peregrinatge. Una capelleta ens espera a l’horitzó, és de pedra i amb sostre de volta. Aquesta capella, com les dues seves “bessones” que trobarem al cap de pocs metres, es va construir amb motiu de la devoció a Santa Caterina. També s’utilitzaven com a aixopluc pels pastors que pasturaven els ramats per aquests verals. És a partir d’aquesta primera capella que el camí comença a fer més pujada i és empedrat amb rocs punxeguts i d’altres de mal posats. De seguida som a la segona de les capelles, i ja veiem la tercera allí mateix. Els paisatges comencen a ser sensacionals.
Un cop davant el castell i travessada la porta, potser ens decebrà veure que l’interior és buit. Simplement, el castell no es va arribar a acabar. El motiu de la construcció va ser el conflicte entre els comtes d’Empúries i els comtes de Barcelona; quan el comtat d’Empúries quedà annexat a la Corona, el castell perdé tota utilitat i les obres se suspengueren. Fa alguns anys s’hi va dur a terme una important rehabilitació i, entre altres, es va fer una escala de cargol que permet enfilar-se a la part superior del castell, passejant entre les quatre torres cilíndriques. Des d’aquí dalt la panoràmica és espectacular. Les illes Medes, el golf de Roses, el cap de Creus, la plana de l’Empordà, diferents pobles dels voltants, la desembocadura del Ter, el Canigó…
